El passat 20 de maig, vaig dur una xerrada sobre alimentació en diabètics a la farmàcia Pareja-Cozcolluela de Sabadell. He cregut oportú fer-ne un resum. La xerrada tractava sobretot de la diabetis tipus I i anava destinada a persones diabètiques i a pares (o tutors) de nens diabètics.
En la diabetis tipus I és necessària l´administració d’insulina ja que el pàncrees no té la capacitat de sintetitzar-ne. La insulina juga un paper clau en la regulació dels nivells de glucosa en sang (glucèmia). Per tant, és molt important que la pauta d’insulina i l’alimentació estiguin ben controlades per tal que no es donin hiperglucèmies (alts nivells de glucosa en sang) o hipoglucèmies (baixos nivells).
Pautes generals.
L’alimentació d’una persona amb diabetis ha de seguir una sèrie de patrons molt similars als d’una dieta equilibrada. És vital que l’alimentació sigui variada, agradable i que cobreixi les necessitats nutricionals i calòriques de cada individu. És molt important que les ingestes es fraccionin en 5 o 6 preses, depenent de la pauta d’insulina.
Els nutrients s’han de trobar en les següents proporcions en la dieta: un 25-30% de les quilocalories diàries han de provenir dels greixos, un 12-15% de les proteïnes i un 45-55% dels hidrats de carboni. La quantitat d´aquests ve marcada per si existeix sobrepes o obesitat. Si hi ha un excés de pes, la seva aportació diària ha de ser d’un 45%, mentre que en el cas de normopes ha de ser del 55%.
Quan ingerim aliments rics en hidrats de carboni, aquests passen al torrent sanguini en forma de glucosa. És quan la concentració de glucosa en sang augmenta, que la insulina juga un paper clau. Aquesta hormona és l’encarregada de permetre l’entrada de la glucosa a les cèl·lules per tal que la concentració de glucosa en sang disminueixi i evitar d’aquesta manera una hiperglucèmia. Com que el problema del diabètic rau en la síntesi d’insulina, és lògic pensar que en la seva alimentació hi ha d’haver un control molt important sobre
els hidrats de carboni. Tot i així, no s’ha de pensar mai que els hidrats s’han de suprimir de la dieta. Aquests s’encarreguen de funcions molt importants en l’organisme. No obstant s’han de tenir en compte 3 factors:
- Conèixer quins tipus d’hidrats existeixen i en quins aliments es troben.
- Saber el moment i el per què s’han de prendre els diferents tipus d’hidrats.
- Conèixer com repartir el seu consum al llarg el dia.
Els hidrats de Carboni.
Tipus.
A trets generals, podem englobar els hidrats en dos grans grups: els ràpids (o simples), i els lents (o complexes).
Dins del grup dels ràpids podem trobar la glucosa, la fructosa, la sacarosa i la lactosa. Els podem trobar en: begudes ensucrades o refrescants, en sucs i fruites, en sucres i caramels i als làctics sencers. Aquest tipus d’hidrats s’absorbeixen molt ràpid i passen de seguida a la sang fent que la concentració de glucosa en sang augmenti molt ràpidament. En condicions normals, l’organisme segrega insulina que s’encarrega de re-establir aquests nivells de glucosa (veure figura 1). No obstant, pot donar-se que la glucosa baixi tant la seva concentració que es doni una hipoglucèmia.
Dins del grup del lents (o complexes) podem trobar el midó i el glucogen. Els podem trobar en farinacis tipus pasta, arròs, patata, pa… I també en llegums, hortalisses i verdures. Aquest tipus d’hidrats s’absorbeixen lentament i passen a la sang de manera lenta, fent que el pic de glucèmia augmenti de manera gradual. En aquest cas i en condicions normals, la insulina té una resposta molt més lenta (veure figura 1), fent que la concentració sigui molt més estable durant més temps, evitant així el perill de fer una hiper o hipoglucèmia.
Quan consumir-los.
Pels diabètics és molt important mantenir un nivell de glucèmia el més estable possible. És lògic pensar que per evitar de fer pics en els nivells de glucosa en sang, el consum d’hidrats s’haurà de limitar als de tipus lent, consumint-los en tots els àpats del dia, i reservant només el consum dels ràpids per un cas d’hipoglucèmia.
Quina quantitat d’hidrats de carboni aporten els aliments?
Hi ha establert el terme de ració glucídica, que es defineix com aquella quantitat d’aliment en cru que conté 10g d’hidrats de carboni.
Si mirem alguns exemples de la figura 2, podem veure que 20g de pa aporten 10g d’hidrats, i que 80g de pèsols també n’aporten 10g.
Per tant, podríem afirmar que a nivell d’hidrats és el mateix menjar 20g de pa que 80g de pèsols.
Tots els aliments (amb excepció de la carn, el peix, l’ou i algunes verdures) contenen hidrats de carboni.
Dieta per racions.
És un tipus de dieta aplicable a diabètics tipus I o diabètics que prenen antidiabètics orals (tipus II mal controlada).
Cas pràctic: en una dieta de 1800Kcal d’una persona amb diabetis, 900Kcal han de provenir d’hidrats de carboni. Tenint en compte que 1g d’hidrats equival a 4Kcal, podem establir que aquesta persona hauria de consumir 225g d’hidrats al dia. Aplicant la conversió que 10g d’hidrats equivalen a 1 ració, la persona en qüestió hauria de consumir 22.5 racions d’hidrats repartits correctament al llarg del dia.
Les dietes per racions permeten jugar molt amb diferents aliments, ja que és molt senzill establir equivalències, substituir aliments per altres i saber en tot moment quants hidrats s’estan ingerint.
A la xerrada es va presentar un exemple de menú per racions, i es van explicar una sèrie de trucs per alentir encara més l’absorció de certs aliments rics en hidrats.
Les proteïnes.
El seu consum ha de ser tant d’origen animal com vegetal. És important fer-ne dues ingestes (dinar i sopar).
D’origen animal és preferible el consum de peix (tant blau com blanc), de carn magra i d’ous en forma de truites de verdures. En canvi, s’ha de fer un consum molt ocasional de carns grasses com la de vedella, bou, xai i porc.
Els greixos.
Limitar el consum de greix en forma d’oli d’oliva, a poder ser verge.
Deixar de banda la mantega, margarina, llar, formatges rics en greix per situacions puntuals.
Tècniques de cocció.
Tenint en compte que l’alimentació d’un diabètic ha seguir els patrons d’una dieta equilibrada, s’haurà de donar preferència a tècniques de cocció saludables com la papillota, el vapor, la planxa, el microones, els bullits i els guisats amb molt poc oli i amb una base de verdures.